diumenge, 28 de febrer de 2010

LES ARRELS SOLES ES FLOREIXEN


Proper destí: Istanbul

Ahir, el Pep em va regalar un llibre de vell: EL MEDITERRANI CIUTAT, tota una invitació al viatge.

I allà, en el primer paràgraf de la introducció, l'autor s'autocita i diu:
Sóc un mediterrani convicte que no pot prescindir del nord bàrbar, però civilitzat
Sense arrels, no floreix res.
I les arrels soles, es floreixen.

El Mediterrani no ens ha de fer perdre el nord



SENSE ARRELS NO FLOREIX RES, I LES ARRELS SOLES ES FLOREIXEN. Reprodueixo les seves paraules i les faig meves. Trobo que són molt encertades i que estan estretament lligades amb el que volem dir amb MEMÒRIA+IMAGINACIÓ+FUTUR

Anna González Batlle, 29 de febrer de 2010

dimecres, 24 de febrer de 2010

LA ROTONDA, patrimoni de la ciutat


La Rotonda és un referent urbà, pels seus valors arquitectònics i per la seva situació, com a fita visual al final del carrer Balmes i punt de partida d’un recorregut que comprèn tot un conjunt d’edificis modernistes. Un eix capaç de configurar una nova àrea d’atracció i de descongestió del centre de Barcelona.

La Rotonda pertany a la memòria col·lectiva de tota la ciutat. Barcelona no pot renunciar a atorgar-li el valor identitari que l’edifici es mereix i que desapareixerà amb una actuació com la prevista.

Per tot això, demanem legítimament que es faci una rehabilitació integral que respecti l’essència de l’edifici, eliminant els afegits i les remuntes tot donant compliment a la normativa de Patrimoni que el protegeix.
Plataforma LA ROTONDA, PATRIMONI DE LA CIUTAT
plataformalarotonda@hotmail.com
La Rotonda, antic Hotel Metropolitan, és un edifici modernista que l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana va projectar per Salvador Andreu, iniciant-se les obres l’any 1906 i finalitzant el 1918. De forma immediata va ser ampliat per l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Figura al Catàleg Arquitectònic de Barcelona i és un dels 115 edificis de la Ruta del Modernisme. Si encara no coneixeu l'edifici (passeig de Sant Gervasi/ avinguda del Tibidabo), aneu a veure-l, paga la pena.


La situació actual
La Plataforma diu que hi ha un pla urbanístic, promogut per la iniciativa privada i que ja ha estat aprovat per l’Ajuntament de Barcelona, que preveu l’enderrocament del 80% de l’edifici de La Rotonda, modificant radicalment el volum original.

Aquest volum està protegit al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del districte 5, fet pel mateix Ajuntament, que diu clarament: Manteniment del volum original de l’edifici. Qualsevol intervenció tendirà a la reducció de cossos afegits a la planta superior.

Els informes jurídics encarregats per la Plataforma LA ROTONDA, PATRIMONI DE LA CIUTAT diuen que:
El pla parteix de la base que es tracta d’un solar buit, i per tant preveu edificar 10.908,7 m2 de sostre sobre rasant, inclús computant part de vialitat en façana per generar més sostre. A continuació varia alçades i profunditat al seu gust per tal d’edificar els 10.908,07 m2, sense respectar tampoc si les noves alçades són coherents amb l’amplada dels vials als que afronten, d’acord al que diu el PGM. S’eliminen els cossos afegits a la planta superior però se’n construeixen de nous amb més alçada i amb més superfície. Des del moment que la finca està inclosa al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg i que cal mantenir determinada construcció, operen determinades limitacions als paràmetres urbanístics aplicats amb caràcter general. Es a dir, des de que s’aprova el Pla especial de protecció neix una limitació singular sobre la finca que cal respectar, no es tracta d’un solar. L’edificació final prevista no ve motivada pel valor de l’edifici catalogat sinó al revés: aquest és l’inconvenient a salvar, malgrat es desnaturalitzen els objectius de la catalogació."

dimarts, 23 de febrer de 2010

Ya me he ido, pero estoy (MANOLA RODRÍGUEZ)


Manola Rodríguez Lázaro, nascuda el 1917 a Bilbao, ha mort a Barcelona el 24 de setembre de 2009

A VOSOTROS Y VOSOTRAS, UN DIA TRISTE PENSANDO QUE ME IRE


Ya me he ido,
pero estoy.

Me da igual ser yo
que una flor.

Ellas son testigo
de mi retiro,
con vosotras y vosotros
alrededor.

Por eso estoy,
no me he ido.

Desde donde me coloquéis
os miro.

Manola Rodríguez

A l'acte de presentació de la investigació EL FEMINISME AL PSUC, la Marta Selva va comunicar-nos que acabava d'assabentar-se que Manola Rodríguez era morta.

Un dia escriure sobre la Manola, avui només vull (puc) deixar constància de la seva vida compromesa en totes les causes de la justícia i de la igualtat . Per fer-ho, reproduiexo un escrit de Maribel Nogué i Felip, presidenta de Dones d'Idualada i militant d'EUiA.


La Manola, primera de la dreta, amb altres components de DONES DEL 36, a l'Ajuntament de Barcelona
La Manola ens va deixar el dia de la Mercè

Així de dur, en silenci per a la família extensa que va formar part de la seva vida: veïnatge, feministes, sindicalistes i camarades de partit.

Malalta d'Alzhéimer vivia sola a la casa que tanta història podria explicar-nos, aquell indret a la Rambla del Carmel que s'havia convertit en la seva fortalesa, com si de l'exterior com a potencial enemic s'hagués de defensar..

Feia temps que s'anava apagant envoltada dels seus gats, però també de les seves coses, vivències i records d'uns passatges de la vida molt emblemàtics per la generació que no varem viure la guerra civil. Ella va ser un testimoni infatigable des d'un compromís que va mantenir viu fins al final dels seus dies.

En el seu periple per instituts i tots els indrets on era requerida, no buscava pas el protagonisme personal d'una heroïna, sinó aprofitar la circumstància per continuar difonent ideals de llibertat i de lluita per canviar una societat que no li agradava a ella ni a nosaltres, perquè és injusta, perquè està basada en la
riquesa cada vegada més gran d'uns pocs en detriment dels drets humans més elementals de la gran majoria.

Pensar en la Manola és pensar en la seva lluita incansable, en la seva fidelitat al compromís, en la seva ètica personal que, potser algunes vegades, ens hi distanciava momentàniament perquè et feia sentir incòmode: la seva capacitat de sacrifici es mantenia malgrat l'edat avançada a que ha arribat...

Acompanyada dels seus germans, fills i nets, es va apagar dolçament el dia de la Mercè de l'any passat. El 30 de setembre hauria fet 92 anys. La seva família va decidir fer-li la cerimònia de comiat en la intimitat.

Avui hem sabut d'aquest desenllaç i, amb tota la tendresa dels inoblidables moments passats amb ella, us en vull transmetre el més digne record.

Maribel Nogué i Felip


La Manola ha estat una lluitadora infatigable (20 de març de 2004)


DONES DE BARCELONA


Dones fent la bugada a la Gran Via de Barcelona, al 1917 (AHB)

Avui, amb aquesta imatge, LA VANGUARDIA obria un reportatge de Santiago Tarín sobre les dones a Barcelona o, millor dit, sobre l'oblit de les dones en fer la crònica de Barcelona
Memoria es una palabra de género femenino, pero de proceder masculino. La crónica de Barcelona recoge multitud de hechos remarcables de los hombres de la ciudad, pero olvida, o anota marginalmente, lo que hicieron sus mujeres, cuyos logros no fueron menores a sus coetáneas de otras latitudes. Aquí, por ejemplo, se licenciaron las primeras mujeres en Medicina en España, y ejerció en los años veinte una mujer como abogada. En la urbe destacaron periodistas, pedagogas, sindicalistas y políticas. Sus historias son recuperadas ahora por otras mujeres y por la iniciativa de dar preferencia a sus nombres en el nomenclátor barcelonés.
La Marta Estruch, a primera hora del matí, ens ha enviat un correu per informar-nos de la publicació del reportatge. Gràcies, Marta. Ara jo en parlo al MIRADOR per si alguna persona no l'ha llegit. Ho podeu fer en aquest enllaç

Maria López de Sagredo

Es tracta de la primera regidora de l'Ajuntament de Barcelona. Ho fou el 1926, en temps de la dictadura de Primo de Rivera. No en sabia res i continuo sense saber-ne gran cosa.

Si la busqueu al Google us trobareu amb uns resultats molt minsos. He descobert que era membre de la junta directiva d'Acció Catòlica de Barcelona i que va ser una de les 13 dones nomenades pera participar a l'Asamblea Nacional de 1927 (les altres dones eren Mª Natividad Domínguez de Roger, Micaela Díaz y Rabaneda; Josefina Olóriz Arcelus, regidora de l'ajuntament de San Sebastián; María Echarri y Martínez, vocal de l'Instituto de Reformas Sociales; Concepción Loring y Heredia, marquesa viuda de La Rambla; l'advocada Carmen Cuesta del Muro; l'escriptora Blanca de los Ríos Lampérez; Isidra Quesada y Gutiérrez de los Ríos, comptesa viuda d'Aguilar de Inestrillas; Teresa Luzzatti Quiñones, María López Monleón; Trinidad Von Scholtz-Hermensdorff, duquessa viuda de Parcent, i María de Maeztu). Curiosament, Miguel Primo de Rivera havia atorgat, de forma restrictiva, el vot a les dones: és a dir a les dones solteres, majors d'edat

També he descobert que a l'any 1930, a Vallvidrera, un carrer duia el seu nom. Seria hora que Barcelona tornés a tenir un carrer dedicat a la que va ser la primera regidora de la ciutat.


Article publicat per Anna GONZÁLEZ BATLLE, en EL MIRADOR DE LES DONES
http://miradordones.blogspot.com/2010/02/dones-de-barcelona.html

dimecres, 17 de febrer de 2010

http://elfeminismealpsuc.adpc.cat/

En aquest lloc podeu trobar tots els texts i documents d'aquesta primera fase de la investigació del FEMINISME AL PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX


Portada del lloc web de la investigació EL FEMINISME AL PSUC que es va presentar ahir a la tarda


Des del primer moment, el col·lectiu redactor va voler que tothom pogués accedir al fruït del treball realitzat i que, per tant, es crearia un lloc web que, a més, permetés anar ampliant i modificant la informació amb noves aportacions.

Espero que us sigui útil i us resulti interessant. Ara, pel que fa a mi, a continuar amb l'OBJECTIU CENT a la ciutat de Barcelona.

Article publicat per Anna GONZÁLEZ BATLLE, en el MIRADOR DE LES DONES
http://miradordones.blogspot.com/2010/02/httpelfeminismealpsucadpccat.html

divendres, 12 de febrer de 2010

El feminisme al PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX


Dimarts vivent, dia 16 de febrer, es presentarà públicament el treball EL FEMINISME AL PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX.

L'acte de presentació tindrà lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10. Barcelona), a les 6 de la tarda.

A continuació de la presentació de la investigació i el lloc web, hi haurà la taula rodona LES DONES ALS PARTITS POLÍTICS, amb la participació d¡Ester Alberich (ERC), Mercè Civit (EUIA), Mercè Claramunt (IC), Imma Moraleda (PSC), Eva Navarrete (PP) i Pilar Pifarré (CiU).

La presentació correrà a càrrec de Montserrat Puig, presidenta de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), M Jesús Bono, directora general de Memòria Democràtica i , Marta Selva, presidenta de l'Institut Català de la Dona.

Una part de la meva vida
He estat militant del PSUC des del 1974 fins ben entrats els anys 80 del segle passat, amb responsabilitats en el treball de dones. Vaig ser membre del nucli impulsor de la Comissió Nacional per a l’Alliberament de la Dona i responsable de Dones del Comitè de Barcelona del PSUC. També vaig ser membre de la Comisión de la Mujer del Comité Central del PCE. I en nom de l’Associació de Dones Universitàries vaig formar part del Secretariat de les Jornades Catalanes de la Dona i, posteriorment en la Coordinadora Feminista.

EL FEMINISME AL PSUC representa una part de la meva vida, i una part important. L'any 1974 jo tenia 22 anys. Des d'abans de la meva entrada a la universitat participava en la lluita antifranquista i, sense ser-ne conscient, ja era feminista (un terme que aleshores no era gaire comú).

Què és abans l'ou o la gallina?
El que sé del cert és que a partir del 1974, coincidint amb la meva entrada al PSUC (un partit, com tots clandestí) em faig feminista militant. Van ser anys de de lluita, d'aprenentatge, d'amistat, de complicitat.... Van ser uns anys molt intensos, van ser uns anys productius.

El dimarts presentem (Dolors Calvet, Conxa Comas, Marta Corcoy, Marta Estruch, Anna González. Pilar Macià, Mariona Petit i Laura Tremosa) una primera aproximació a aquells anys. A partir d'aleshores aquesta primera fase de la investigació es podrà consultar on-line a

http://elfeminismealpsuc.adpc.cat



Objectiu 100
Ara, amb la Manolita Sanz (la de LES NOTIS DE LA MANOLITA), estic a punt d'embarcar-me en una nova aventura:

RECUPERAR 100 NOMS, 100 ROSTRES, 100 BIOGRAFIES, 100 REFLEXIONS DE 100 DONES MILITANTS DEL PSUC A BARCELONA que han contribuït al naixement, creixement i consolidació del moviment feminista a Barcelona, abans i després de les Jornades Catalanes de la Dona.

No pretenem però fer una simple crònica, sinó desvetllar els punts forts i dèbils d’aquella contribució que ens ajudin a entendre millor la situació actual del moviment feminista a Barcelona i el seu futur. Ens caldrà l'ajut i els ànims de totes i tots vosaltres.

Article publicat per Anna GONZÁLEZ BATLLE, en el MIRADOR DE LES DONES
http://miradordones.blogspot.com/2010/02/el-feminisme-al-psuc-els-anys-setanta-i.html